La recitació

A classe de COED hem treballat el codi oral i l'escrit. La recitació es duu a terme mitjançant el codi oral. Per tant en aquesta entrada parlaré d'aquest.
La comunicació oral es produeix pel canal auditiu i és la forma d'expressió més comuna en l'ésser humà.
En la comunicació oral la conversa és espontània, l'emissor no té temps per pensar el que està dient, és a dir és una comunicació immediata en el temps i l'espai, elabora i emet el missatge de forma espontània.
A més, la comunicació oral està acompanyada per un context necessari per a la seva comprensió: la situació comunicativa, les característiques de l'emissor i del receptor, el moment i el lloc en què es produeix...


Bé, per posar en pràctica tot el que havíem après del codi oral vam fer un activitat que consistia en triar un poema, memoritzar-lo i finalment recitar-lo davant de tota la classe. El poema que jo vaig triar és el següent:

DESIG

Recerco l'alba dins la nit obscura

i se'm fan perdedors tots els camins.

Recerco el cant de l'única font pura

i totes les begudes són verins.

Voldria que el perfum de blanca rosa

ofegués la luxúria d'aquell nard.

Voldria que el meu cor que ja no gosa,

per l'amor no cregués que és massa tard.

Una vela, només, i una atzavara;

un mar ben blau i una blavor de cel;

una joia callada i ben avara,

i l'aquietament de tot anhel.

I trobar-se, Senyor, que em fossis l'alba,

i la vela i el mar i el cant d'amor;

que em tornessis brillant l'ànima balba

i ben clara la font d'aquest meu cor.

Rosa Leveroni

Feia falta una bona memorització de la poesia perquè, tal i com diuen les característiques del codi oral, és una comunicació immediata, no hi ha temps per pensar.
Una recitació comporta uns aspectes que formen part d'un context necessari. Per exemple, la mirada és un factor clau, hem de dirigir-la al públic amb l'objectiu de transmetre tot allò que vol dir la poesia. Ha de ser una mirada tranquila.
Un altre aspecte molt important en la recitació és la posició corporal. Hem d'acompanyar la comunicació oral amb petits moviments, no forçats, que transmetin de la mateixa manera que ho fa la mirada.
Una bona vocalització també és important perquè el públic entengui la poesia que estas recitant. A la vegada que un bon to de veu. Donar-li musicalitat al poema, per exemple, assenyalant amb el to de veu un mica més fort algunes paraules.



Considero que per ser la primera recitació que he fet em va sortir força bé. Amb la teoria no hi ha prou, és important posar en pràctica tot el que anem aprenent. A l'hora de la recitació, cadascú tenia un anotador i un company que el gravava, per tant tots hem pogut veure'ns en la gravació i adonar-nos dels errors que cometem per la pròxima vegada fer-ho millor. Crec que fer aquesta activitat ens ha sigut de molt profit a tots.

Maria :)